Xilografia
La xilografia és una tècnica de gravat al boix que obliga a treballar sobre suports molt petits degut a les reduïdes dimensions de la seva fusta.
En poc espai cal encabir-hi molt contingut. Això, anima l’artista a depurar cada vegada més les línies compositives i la precisió estructural, aconseguint d’aquesta manera, a més de millorar la composició, comunicar molt amb molt poc. Amb les línies mestres ja definides el pare podia, fins i tot, decorar amb detalls exquisits els espais complementaris sense que es perdés la intensa expressivitat del conjunt.
Va realitzar un nombre molt considerable de xilografies per fer-ne felicitacions nadalenques, estampes, gojos, ex-libris, etc. La pràctica assídua d’aquesta tècnica durant tants anys ens porta a pensar que el va estimular a desenvolupar una gran capacitat de síntesi i a emprar una línia més dinàmica i rectilínia tant per definir les imatges com l’organització del conjunt.
Aquest exercici constant creiem que va poder col·laborar a definir un estil propi que va impregnar tota la seva producció, especialment la pintura mural, a partir dels anys 54-55.